Un Amor Particular

Ada y Xavier son dos personas muy diferentes, que viven en galaxias lejanas dentro de la misma ciudad, y que pasan por un momento personal muy delicado y difícil. El encuentro lo provoca una necesidad mutua: Xavier necesita unas clases particulares peculiares y Ada las puede ofrecer. Xavier es un empresario de éxito, un padre de familia que vive en un barrio acomodado de la ciudad. Aparentemente, la vida le sonríe, pero la relación con su mujer hace aguas y una profunda sensación de vida mortecina lo invade. Ada es una actriz que vive en el Raval, una mujer que se cree fuerte, de ideas claras sobre el mundo y con alergia al amor romántico. Ada tiene que luchar contra todos los problemas derivados de la precariedad del sector y necesita, urgentemente, encontrar una fuente de ingresos regular. En estas clases particulares, en este pequeño piso del Raval, los dos se tendrán que arriesgar, divertir, pelearse y, sobre todo, sudar para atravesar las barreras que hay entre los dos y dentro de cada cual.rnUn amor particular es una comedia tirando a musical, tirando a romántica, donde dos personas diferentes, sin quererlo, sin esperarlo, conectan profundamente y, después, no saben cómo gestionar esta conexión, ni qué etiqueta ponerle.rnrnrntTexto y letras: Jumon Erra y Daniela FeixasrntMúsica:  Miquel TejadarntDirección: Jumon ErrarntDirección musical: Albert Solà y Andrea MirrntReparto: Mara Jimenez y Xavi Navarro rntMúsicos: Andrea Mir / Ariana Abecasis y Albert Solà / Roger MirrntEscenografía y vestuario: Joana Martí  rntIluminación: Paula Costas rntSonido: Jordi Ballbé rntMovimiento escénico: Gara RodarntDirección de producción: Maite Pijuan rntProducción ejecutiva: Àlvar Rovira rntDirección técnica: Moi Cuenca rntCoordinación técnica: David Ruiz  rntAyudantía de dirección: Gara Roda rntAyudantía de producción: Sira CastellsrntRegiduría y sastrería: Ana LópezrntJefe técnico del teatro: Jordi BallbérntTécnicos del teatro: Aleix Arbonès y Victor Bartolomé rntConstrucción de la escenografía:   Carles PierarntMárquetin y comunicación: FocusrntDiseño gráfico: Santi&Kco  rntReportaje fotográfico: David Ruano  rnrnrn rnrnUn amor particular neix d'una història real: el Xavier (nom fictici per preservar la seva intimitat) va recórrer a un de nosaltres, a la recerca d'auxili. Necessitava aprendre a "fer riure" per salvar el seu matrimoni! Necessitava ser algú divertit! Aquest va ser el punt de partida al voltant del qual vam començar a teixir una història de ficció. Què passaria si el Xavier en l'intent desesperat de salvar el seu matrimoni, s'enamorés d'algú altre? I què passaria si aquesta altra fos una persona molt distant socialment, amb una manera d'entendre i viure la vida totalment oposada? Què passa en el cos a cos amb aquestes diferències que ens defineixen com a individus i a les quals ens aferrem? Poden ser un obstacle, òbviament, però nosaltres hem explorat la idea que també puguin ser un camí de trobada, un camí per qüestionar i qüestionar-se, per aprendre a ser porós a l'altre, a la diferència a l'intercanvi. Per deixar de viure en el blanc i negre i acceptar els matisos. El ring on els dos protagonistes jugaran el seu cos a cos són unes classes de teatre, unes classes particulars per aprendre a ser divertit, a connectar amb els altres, a connectar amb un mateix i entrenar el sentit de l'humor, la mirada irònica sobre un mateix i les nostres misèries. Unes classes que són un exercici divertit però també dur.rnrnLes xarxes socials, la polarització política ha fet que sembli impossible establir relacions de qualsevol mena amb la gent que és diferent que nosaltres. Ha passat el contrari del que ens pensàvem, tenim molta més informació sobre el món, però els perjudicis i la distància han crescut encara més. I finalment també volíem jugar amb el que juga el gènere de la comèdia romàntica que és respondre a la pregunta... "L'amor ho pot tot"? No hem volgut contestar a la pregunta, però sí que els personatges se la plantegen honestament.rnrnVam entendre que havia de ser tot plegat un joc, i de seguida vam veure la música com una gran aliada en aquest viatge entre dues ciutats, entre dues persones. El viatge dramàtic és un viatge d'un cap a l'altre però sempre i alhora d'un cap a si mateix, i aquests dos ponts els explica meravellosament la música.rnrnEl pis de l'Ada es converteix en un petit laboratori on comprovar si ens despullem de moltes capes i ens mirem i suem junts com se'ns poden complicar les coses. No tenim respostes de si l'amor ho pot tot, però sí que tenim la certesa tots tres, que sempre val la pena emmerdar-se i que la vida és més divertida quan fem el que no s'espera de nosaltres.rnrnrntText i lletres: Jumon Erra i Daniela FeixasrntMúsica:  Miquel TejadarntDirecció: Jumon ErrarntDirecció musical: Albert Solà i Andrea MirrntRepartiment: Mara Jimenez i Xavi Navarro rntMúsics: Andrea Mir / Ariana Abecasis i Albert Solà / Roger MirrntEscenografia i vestuari: Joana Martí  rntIl·luminació: Paula Costas rntSo: Jordi Ballbé rntMoviment escènic: Gara RodarntDirecció de producció: Maite Pijuan rntProducció executiva: Àlvar Rovira rntDirecció tècnica: Moi Cuenca rntCoordinació tècnica: David Ruiz  rntAjudantia de direcció: Gara Roda rntAjudantia de producció: Sira CastellsrntRegidoria i sastreria: Ana LópezrntCap tècnic del teatre: Jordi BallbérntTècnics del teatre: Aleix Arbonès i Victor Bartolomé rntConstrucció de l’escenografia:   Carles PierarntMàrqueting i comunicació: FocusrntReportatge fotogràfic: David Ruano  rntDisseny gràfic: Santi&Kco rnrnrn rn