EL COS MÉS BONIC

Pere Arquillué protagoniza este monólogo a siete voces sobre un pequeño pueblo, sus habitantes y sus secretosrnrnEl cuerpo de un joven de diecisiete años, aparece muerto, vestido únicamente con un bañador rojo y unas bambas de deporte en medio de un campo de forraje. El hallazgo de este cadáver inicia este texto para un único intérprete, donde a través de diferentes voces, como si se tratara de un ritual exorcista, nos adentraremos en este hecho y el bellísimo paisaje rural de un pequeño pueblo donde, aparentemente, nunca pasa nada. Conoceremos algunos de sus habitantes, los secretos que se ocultan y, sobretodo, la figura su padre, Ramis, que murió hace una década y acontece una pieza crucial en este Rashomon.rnrnEl cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc recibió el pasado 2020 el XLV Premi Born. Josep Maria Miró se convirtió en el primer autor que obtuvo en tres ocasiones el prestigioso galardón creado el 1970. En el 2009 lo recibió por La dona que perdia tots els avions i al 2011 por El principi d’Arquimedes. L’obra forma parte del tríptic de l’epifania integrado por tres textos para un único intérprete.rnrn rnrnrnPere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble, els seus habitants i els seus secretsrnrnEl cos d’un jove de disset anys, apareix mort, vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport al mig d’un camp de farratge.rnrnLa troballa d’aquest cadàver inicia aquest text per un únic intèrpret, on a través de diverses veus, com si es tractés d’un ritual d’exorcisme, ens endinsarem en aquest fet i el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Coneixerem alguns dels seus habitants, els secrets que s’hi amaguen i, sobretot, la figura del seu pare, en Ramis, que va morir fa una dècada i esdevé una peça crucial en aquest Rashomon.rnrnEl cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc va rebre el passat 2020 el XLV Premi Born. Josep Maria Miró es converteix en el primer autor que obté en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 va rebre’l per La dona que perdia tots els avions i el 2011 per El principi d’Arquimedes. L’obra forma part del Tríptic de l’epifania integrat per tres textos per un únic intèrpret.rnrn rn